dilluns, 26 de març del 2012

Campionat de Catalunya per equips: 18/03/12



Igualada “B” - Navarcles
           0,5   -   3,5

Novena ronda del campionat.
Últim partit de lliga, últim repte, últim esforç per tancar la primera temporada del nostre club, passés el que passés hauríem d'estar contents, jugàvem per quedar segons, tercers o en el pitjor escenari quarts, però la gent sense dir-ho tenia clar quin lloc volia aconseguir. L’equip va respondre com mai, vàrem marxar amb retard per culpa del canvi d’hora i que al matí anem tots una mica adormits. Anàvem tot l’equip, els 5, el Guillem com sempre donant-ho tot per l’equip, fent pinya i preparat per entrar en cas de pànic per part d’algun jugador. Finalment arribem a Igualada, trobem el local i una pastisseria per fer l’esmorzar reglamentari. Arriba el moment de començar el partit, la tàctica es clara, guanyar, tant fa si després perdem però avui no val fer taules, ni mirar elos, ni punyetes, juguem a tot o res.


Primer taulell el President, el nostre Cid que ens empenya a superar-nos. El rival un os ELO 1988, comportament molt esportiu dels jugadors de l' Igualada com tots els equips que hem conegut aquest any. Sortida de peó de dama i el Quico sense invents surt a guardar la vinya tant com es pugui, sap que si ell perd per la via ràpida els altres notaríem el cop moral. Al final la partida va a parar on volíem nosaltres, una encallada de peons impressionant, primers canvis de figures, un alfil i un cavall per banda i tot els peons estan vius!! Increïble situació!! Haurà de ser molt fi qui vulgui dinamitar els peons perquè pot passar de tot. El Presi estava més pendent de les altres que de la seva partida, la tenia on ell volia. Quant van caure els punts dels companys va oferir les taules i l’altre jugador elegantment les hi va acceptar. Mig punt per tancar una lliga casi perfecte, felicitats mestre!!!






















Segon taulell el Vice, el cabut que sempre està dels nervis, això no es notícia. El rival assequible en teoria, 1735. Sortida típica, molta imaginació no te el nostre jugador, però el jugador contrari no coneix la 'Sebastianenca' i al 5è moviment ja perd un peó de franc. La continuació és obligada pel contrari, canvi de dames i atac per guanyar el segon peó. Tot surt rodó. Canvi de figures, canvi de torres, mantenim els 2 peons d'avantatge i juguem amb alfil blanc contra cavall. Es qüestió de temps però en Sebas fa valer l'avantatge i el rival busca l’ofegat com a últim recurs, al veure que es coronarà un peó el jugador de l'igualadí tomba el Rei. En aquell instant, el marcador era 0-2 i ja teníem el segon lloc matemàticament però no ho sabíem i vàrem patir fins el final.

De tercer taulell ha jugat l’Adri, una garantia per l’equip, sempre que ha de guanyar ho fa i això no és fàcil. Hi havia molta pressió, gairebé diria que es tallava amb un ganivet. Ha estat el primer en acabar la seva partida i en aconseguir el primer punt per l’equip, un puntet que ens ha donat una certa tranquil·litat, al menys a mi, al Presi. Partida força igualada, s’ha decidit en una jugada mig buscada i mig trobada en que ha pogut fer amb l’alfil un “pinxito” a les dues torres rivals, amb la qual cosa ha guanyat la qualitat i en aquest moment s’ha decantat la partida. Tot i això, la situació de l’enroc sense obertura de cap peó ens feia patir, ja que el rival tenia una torre que en un descuit podria haver guanyat la vuitena fila i haver fet mat. Adri no marxis al Sant Joan !!!



De quart ha jugat el Franci. El peculiar rival ha arribat mitja hora tard, potser pel canvi d’hora o no ... El fet és que el ràpid de l’equip ha acabat amb poc més de 10 minuts la partida i el seu rival amb una hora, que és el mateix temps que tenia quan havia començat... La partida força equilibrada. El jugador de l’Igualada “B” ha demanat les taules vàries vegades però al estar obligats a guanyar no podíem acceptar-les, la qual cosa ha fet que haguéssim de jugar fins el final. La situació era dantesca, anàvem cero a dos, no sabíem que havien fet els companys de la Passió, per tant tot era possible, però es clar, havíem d’assegurar. El Guillem de taulell a taulell, mirant, patint. Jo en el primer taulell tenia taules, però clar podia arriscar per guanyar la partida però davant tenia un 1900, jo deixant passar el temps per que acabés la partida del Franci... el Sebas i l’Adri marxen per no posar pressió al Franci i de passada és mediquen pels nervis... quin patir... però al final s’ha resolt a favor del Franci, que ha pogut promocionar un peó. Era el tercer punt de l’equip i ja només quedava fer taules en el primer taulell. Vaig proposar-li taules i les va acceptar.



L’any vinent a Segona, quan a principi de temporada vàrem veure els equips que hi havia, ningú hagués donat un ral per nosaltres, bé algú si.... La clau ha estat l’equip, un de sol és poca cosa i més si només vas a “lo” teu, al teu “elo”. Però no, hi ha gent de l’equip que ha sacrificat el seu elo en bé del grup i això no passa a tot arreu.




Deixeu-me dir que aquesta crònica d'avui és una miqueta especial. L’hem fet conjuntament amb en Sebas. No sé qui ho deia però és una frase que em va quedar: quan la gent s’uneix no és per estar junts si no per fer i aconseguir coses junts. I això és el que hem fet amb aquest equip.
Gràcies a tots.
Tal com ens va ensenyar l’Anna, tanquem la lliga cridant fort:  1,2,3 NAVARCLESSSSSSS!!!!!



dilluns, 19 de març del 2012

Campionat de Catalunya per equips: 18/03/12


Navarcles - Els Hostalets de Pierola
       1     -      3

Vuitena ronda del campionat. Jornada no massa bona pels interessos de l’equip. Els Hostalets de Pierola té millor equip que nosaltres i ho ha demostrat. Necessitaven dos punts per ser matemàticament campions i n’han fet tres, per tant, són els justos guanyadors i tenen tota la nostra felicitació. Tot i aquest resultat ens mantenim segons. Tot es decidirà en la definitiva jornada del proper diumenge.







De primer ha jugat el Guillem. Molta responsabilitat davant del millor jugador de la categoria amb elo 2210. Sortida de peó de rei respost amb defensa francesa. Poc a poc i gràcies a una millor col·locació de les peces al taulell, el jugador visitant ha anat agafant avantatge i al final no ha pogut ser.


El Franci en el segon taulell ha tingut una partida complicada amb un molt bon rival d’elo 2140. S’ha mantingut la partida força igualada, però mica en mica la millor col·locació i un joc força agressiu perpart del jugador visitant ha fet decantar la balança. Bona resistència, però... s’escapa el segon punt.




De tercer taulell ha jugat el Sebas contra un rival de molta entitat, amb elo 2083. Tant el Guillem com el Sebas han iniciat les seves partides amb peó de rei, els rivals han respost a tots dos de la mateixa manera. 
Amb les 10 primeres jugades ha perdut la posició, la defensa i els peons centrals, d’aquesta manera la cosa ha estat impossible. S’ha d’estudiar la defensa francesa, els bons la fan servir!!!






De quart ha jugat el Francesc. Partida força igualada. Primer ha fet doblar dos peons i després dos més i s’ha pogut guanyar la línia amb les dues torres alineades. A partir d’aquí s’ha guanyat un peó i la resta ha estat més fàcil. Un punt per l’esperança.

La setmana vinent juguem a casa de l’Igualada B. Última jornada i necessitem 3,5 punts per ser matemàticament segons i poder optar a segona. Missió força difícil, però tot és possible, sobretot amb l'ajuda, suport i col·laboració d'amics i família. :)
             

dimarts, 13 de març del 2012

Campionat de Catalunya per equips: 11/03/12


Joviat - Navarcles
      1 - 3

Setena ronda del campionat. Molt bona jornada pels interessos de l’equip. Els tres punts assolits ens tornen a posar en segon lloc a la classificació general, a falta només de dues jornades per la finalització del campionat. Tornem a dormir en zona Champions!!!!

De primer ha jugat l’Adri. Molta responsabilitat davant d’un molt bon rival amb elo 2018. Partida un pèl atípica en la que ha perdut dos peons molt ràpidament i aquest fet ha condicionat la resta de partida. Al final tot i tenir un desavantatge important de peons i gràcies a la bona col·locació de les peces, ha pogut presentar certa resistència amb diferents accions d’amenaça de mat. Finalment no ha pogut ser.







El Sebas en el segon taulell ha tingut una partida complicada amb un molt bon rival d’elo 1891. S’ha mantingut la partida força igualada fins al final. Desenllaç molt ajustat, fins que al final han canviat cavall i peó per alfil. A partir d’aquí tot ha estat més fàcil, ha pogut promocionar un peó i aquí s’ha acabat la partida. L’anècdota ha estat que, amb el tema de la dislèxia, que si dreta que si esquerra... l’han enviat al laboratori en lloc del lavabo. Primer punt al sac...

De tercer taulell ha jugat el Franci. La partida bé, però jugar al costat de l’hereu és una experiència mística. Cada setmana igual, jo intento jugar a poc a poc pensant bé les jugades sense precipitar-me.... tu has fet 15 tirades, ell 5... quan en portes 20, ell 9... tu has matat 6 peces, ell una.... impressionant. Segon punt cap a casa.






De quart ha jugat el Francesc. Partida molt igualada fins que ha pogut trobar un “pinxito” torre, dama que ha fet decantar la partida. A partir d’aquest moment i amb la pèrdua de la qualitat per part del jugador local, ha pogut anar esgarrapant peons i al final ha fet un mat contra el qual el jugador local no podia fer-hi res. Tercer punt.








Cal dir que tenim un petit problema. Hem de gaudir del joc de l’Adri, ja que aquesta setmana ha tingut una suculenta oferta per canviar de club. El seu representant està valorant-la, per tant gaudim del seu joc mentre sigui possible i resem per no trobar-lo de rival.


Final apoteòsic al “xino bar”, a les imatges em remeto.
La setmana vinent juguem a casa contra els Hostalets de Pierola. Partit vital per saber si som grans o petits.

dilluns, 5 de març del 2012

Campionat de Catalunya per equips: 04/03/12


Navarcles - Passió B
       1,5   -    2,5

Sisena ronda del campionat. No ha estat una jornada del tot dolenta davant d’un equip més potent que nosaltres. Hem pogut aconseguir un punt i mig que ens dóna encara alguna petita opció de continuar a la part alta de la classificació. Després d’avui ens col·loquem a la tercera posició.















De primer ha jugat en Guillem. Molta responsabilitat davant d’un molt bon rival, amb elo 1900. La partida al principi ha estat molt equilibrada, però mica en mica, la posició ha anat caient de la banda del visitant, fins que al final ha pogut entrar per la banda de l’enroc i la partida s’ha anat fonent poc a poc. Bona partida per anar agafant experiència amb jugadors de més solera.


L’Adri en el segon taulell ha tingut una partida complicada amb un molt bon rival d’elo 1880. S’ha mantingut la partida força igualada fins el moment en que ha perdut una torre. Tot i això la bona posició que tenia l’Adri en el taulell li ha permès lluitar fins el final per promocionar un peó. No ha pogut ser i al final la derrota ha estat inevitable.

















De tercer taulell ha jugat el Sebas. Rival de molt nivell, elo 1835. Partida molt igualada, amb l’obertura “Sebastianenca”... que al final s’ha decidit amb una “corbata” a la banda en la que no ha quedat res, canvi de 2 peons, 1 torre i 1 cavall, multi canvi total. Al final ha decidit el peó de més amb el que s’ha quedat en Sebas. Mat final molt ben trobat.


De quart ha jugat el Francesc. Partida molt igualada en que les blanques han sortit com si fossin les negres, cedint la iniciativa. Joc controlat en tot moment, forçant les jugades del rival, però sempre trobant l’última jugada per protegir-se. Al final taules que podríem considerar justes.


El millor de la jornada va ser el detallàs del Toni, que ens ha portat una coca de pinyons i crema, deliciosa. Toni, no canviïs mai !!!

Cal mencionar també, l’incondicional suport de la resta de gent que formen part de l’equip, com el Marc, amb les seves aportacions àcides sobre el joc desenvolupat... l’Anna una incondicional ajudant a l’hora de posar els taulells, les fitxes... i com no l’amo, l’Antoñete, amb la seva col·laboració i amb el pica pica i birres finals com el d’aquesta setmana...impagable.





La setmana vinent juguem fora contra La Joviat. Partit clau per aclarir definitivament les possibilitats de l’equip en el campionat.