Campionat de Catalunya per equips: 18/03/12

Igualada “B” - Navarcles

           0,5   -   3,5

Novena ronda del campionat.

Últim partit de lliga, últim repte, últim esforç per tancar la primera temporada del nostre club, passés el que passés hauríem d'estar contents, jugàvem per quedar segons, tercers o en el pitjor escenari quarts, però la gent sense dir-ho tenia clar quin lloc volia aconseguir. L’equip va respondre com mai, vàrem marxar amb retard per culpa del canvi d’hora i que al matí anem tots una mica adormits. Anàvem tot l’equip, els 5, el Guillem com sempre donant-ho tot per l’equip, fent pinya i preparat per entrar en cas de pànic per part d’algun jugador. Finalment arribem a Igualada, trobem el local i una pastisseria per fer l’esmorzar reglamentari. Arriba el moment de començar el partit, la tàctica es clara, guanyar, tant fa si després perdem però avui no val fer taules, ni mirar elos, ni punyetes, juguem a tot o res.

Primer taulell el President, el nostre Cid que ens empenya a superar-nos. El rival un os ELO 1988, comportament molt esportiu dels jugadors de l' Igualada com tots els equips que hem conegut aquest any. Sortida de peó de dama i el Quico sense invents surt a guardar la vinya tant com es pugui, sap que si ell perd per la via ràpida els altres notaríem el cop moral. Al final la partida va a parar on volíem nosaltres, una encallada de peons impressionant, primers canvis de figures, un alfil i un cavall per banda i tot els peons estan vius!! Increïble situació!! Haurà de ser molt fi qui vulgui dinamitar els peons perquè pot passar de tot. El Presi estava més pendent de les altres que de la seva partida, la tenia on ell volia. Quant van caure els punts dels companys va oferir les taules i l’altre jugador elegantment les hi va acceptar. Mig punt per tancar una lliga casi perfecte, felicitats mestre!!!

Segon taulell el Vice, el cabut que sempre està dels nervis, això no es notícia. El rival assequible en teoria, 1735. Sortida típica, molta imaginació no te el nostre jugador, però el jugador contrari no coneix la 'Sebastianenca' i al 5è moviment ja perd un peó de franc. La continuació és obligada pel contrari, canvi de dames i atac per guanyar el segon peó. Tot surt rodó. Canvi de figures, canvi de torres, mantenim els 2 peons d'avantatge i juguem amb alfil blanc contra cavall. Es qüestió de temps però en Sebas fa valer l'avantatge i el rival busca l’ofegat com a últim recurs, al veure que es coronarà un peó el jugador de l'igualadí tomba el Rei. En aquell instant, el marcador era 0-2 i ja teníem el segon lloc matemàticament però no ho sabíem i vàrem patir fins el final.

De tercer taulell ha jugat l’Adri, una garantia per l’equip, sempre que ha de guanyar ho fa i això no és fàcil. Hi havia molta pressió, gairebé diria que es tallava amb un ganivet. Ha estat el primer en acabar la seva partida i en aconseguir el primer punt per l’equip, un puntet que ens ha donat una certa tranquil·litat, al menys a mi, al Presi. Partida força igualada, s’ha decidit en una jugada mig buscada i mig trobada en que ha pogut fer amb l’alfil un “pinxito” a les dues torres rivals, amb la qual cosa ha guanyat la qualitat i en aquest moment s’ha decantat la partida. Tot i això, la situació de l’enroc sense obertura de cap peó ens feia patir, ja que el rival tenia una torre que en un descuit podria haver guanyat la vuitena fila i haver fet mat. Adri no marxis al Sant Joan !!!

De quart ha jugat el Franci. El peculiar rival ha arribat mitja hora tard, potser pel canvi d’hora o no ... El fet és que el ràpid de l’equip ha acabat amb poc més de 10 minuts la partida i el seu rival amb una hora, que és el mateix temps que tenia quan havia començat... La partida força equilibrada. El jugador de l’Igualada “B” ha demanat les taules vàries vegades però al estar obligats a guanyar no podíem acceptar-les, la qual cosa ha fet que haguéssim de jugar fins el final. La situació era dantesca, anàvem cero a dos, no sabíem que havien fet els companys de la Passió, per tant tot era possible, però es clar, havíem d’assegurar. El Guillem de taulell a taulell, mirant, patint. Jo en el primer taulell tenia taules, però clar podia arriscar per guanyar la partida però davant tenia un 1900, jo deixant passar el temps per que acabés la partida del Franci... el Sebas i l’Adri marxen per no posar pressió al Franci i de passada és mediquen pels nervis... quin patir... però al final s’ha resolt a favor del Franci, que ha pogut promocionar un peó. Era el tercer punt de l’equip i ja només quedava fer taules en el primer taulell. Vaig proposar-li taules i les va acceptar.

L’any vinent a Segona, quan a principi de temporada vàrem veure els equips que hi havia, ningú hagués donat un ral per nosaltres, bé algú si.... La clau ha estat l’equip, un de sol és poca cosa i més si només vas a “lo” teu, al teu “elo”. Però no, hi ha gent de l’equip que ha sacrificat el seu elo en bé del grup i això no passa a tot arreu.

Deixeu-me dir que aquesta crònica d'avui és una miqueta especial. L’hem fet conjuntament amb en Sebas. No sé qui ho deia però és una frase que em va quedar: quan la gent s’uneix no és per estar junts si no per fer i aconseguir coses junts. I això és el que hem fet amb aquest equip.

Gràcies a tots.

Tal com ens va ensenyar l’Anna, tanquem la lliga cridant fort:  1,2,3 NAVARCLESSSSSSS!!!!!